NOTES SOBRE CONFERÈNCIA DE JOSEP PÀMIES I PAULÍ BOADA
Comenta Josep Pàmies sobre un artícle Richard J. Roberts "El fármaco que cura para siempre no es rentable"
Parla de l'Artemisa annua, l'ensenya in situ i explica que és una planta capaç de curar la malària, d'aquesta planta se'n fan agulles per a l'acupuntura. Recomana 4 infusions al dia 1g de planta/ tassa per a la malària.
Cita l'ús del Diòxid de Clor (MMS) també fa referència com a desinfectant global per a moltes afeccions de pell, tipus lepra, similars.
Paulí intervé i refereix a la tintura de bossa de pastor ( Capsella Bursa-pastoris) per a l'arteriosclerosi i enquilosament, tamb´aplicada per tendinitis i dolors articulars.
Comenten que tal dia com avui va nèixer el Sr Paulí Boada i diu que avui fa 87 anys. Moltíssimes felicitats.
Parla Paulí sobre els plantatges, els de full ampla, full estret (Plantago lanceolata, Plantago major, Plantago ovata...) tots funcionen de manera similar, van bé per a les inflamacions, les infeccions, per a què no s'infectin els forats de les orelles es posa la tija floral a dintre del forat de les orelles, quedant la flor composta del plantatge com si fos una arrecada, això es deixa unes hores i la infecció se'n va. En fa tinctura de fulles de plantatge per als cops..
Parla de l'herba berruguera (Chelidonium majus L.) Bayer va fer una campanya molt forta acusant-la com a herba verinosa. Paulí l'aplica sense por via externa, usant el làtex, aplicat com si fos un tipus de "betadine". Crema les berrugues sense cremar la pell, la usa pintat-se es parpelles dels ulls d'aques làtex per al despreniment de retina, degeneració macular, cataractes.
Per a la degeneració macular la medicina moderna indica unes injeccions que costen cap a 900 € per sessió i poden danyar la còrnia com a contraindicació. refereix com a millor teràpia la de pintar-se els ulls 2 o 3 cops al dia amb suc de celidònia.
També per a desfer taques a la pell, desfer melanomes. Infusions 2 cops màxim al dia per a netejar el ronyó i el fetge, amb dosis mínimes de fulles de la planta.
Pàmies llavors pren la paraula i refereix a medicum.net com a pàgina de referència
Ensenya L'epazote Chenopodium ambrosoides com a remei per evitar els gasos intestinals, molt usat a Mèxic, però aquesta planta diu que també es cria a la riba mediterrània. Plàcida Vidal afegeix que ella el coneix com a Te Bord. també per netejar de paràsits intestinals.
Ensenya l'Oxalis acetossella, Mecè teixidor i Anna Maria Colomer d'Olot la coneixen com a aleluia.
es menja en amanides, conté molts oxalats, per tant no abusar en cas de càlculs al ronyó, però actua de prevenció i curació de càncer d'estòmac.
parla de Spilanthes oleracea Flor elèctrica, divulgada per Ferran Adrià, per fer bromes, ja que quan menges la flor semblen petazetas, anestèsic bucal natural, per almenys 6 o 7 min. Macerant-la i arruixant a les basses, mata tota colònia de mosquits, actua també contra el mosquit tigre.
kalanchoe daigremontiana espècie de calanchoe colombià, una fulla cada dia menjada i actua molt beneficiosament en casos de càncer, com a complement de la quimioteràpia.
Card marià ( Silybum marianum) va bé per a les ressaques, ja que depura el fetge, infusió de les granes matxucades i de les fulles i flors. Rosa López (Cau de les marietes) refereix que també funciona la travalera (Centaurea aspera) per al mateix fi.
Una planta coreana. Houttuynia cordata o hierba del pescado, va bé per la colitis, pel sistema inmunològic i contra la radioactivitat, és bona com a comestible.
Expliquen la siempreviva (Sempervivum tectorum) les sres d'Olot, abans citades li'n diuen matafoc. per a les picades de vespa, constipats, a Olot en fan xarop per a les pedres al ronyó deixant macerar durant 3 o 4 dies una capa de sucre roig, amb una capa de fulles de sempreviva, fins a emplenar el pot, llavors es cola i es pren durant una novena, llavors es reposa i se'n torna a fer una novena.
Pàmies en fa un coliri pels ulls, pel mal d'orella i ferides aplicada directament
Cristina Viñas del cau de les Marietes fa referència a Escopetella ( Umbelicus rupestris) per als mateixos fins.
Citen el saüc i com Plàcida Vidal fa uns exhumats per extreure'n el suc de les flors. No expliquen però ben bé la recepta.
Perilla frutescens per les alèrgies, prové de japó i va bé per eliminar les al.lèrgies dels anisakis del peix cru. Mentjant-ne 1 mes i mig cada dia, també hi ha una altre manera de combatre els anisakis, que és macerant el peix amb oli de la maceració de la llavor. També oli de llavors de Perilla com a antiestamínic, depurant el fetge trobem que baixen les alèrgies.
A Vivers Trias en venen.
Comenten que cada cop hi ha més alèrgies, més polució, més de tot. Hi ha persones que són sensibles als productes químics i tenen múltiples reaccions. Són persones "centinela" que són els primers d'avisar que alguna cosa no funciona dels nostres hàbits de consum, són persones que ens poden servir per poder canviar sistemes i si no es canvien es poden transformar en un un problema social global.
Hellicrisum italicum, planta ben nostra que també funciona molt bé per lluitar contra les alèrgies, 1 mes i mig de tractament mínim.
Parla Plàcida Vidal de l'epilobi diu que hi ha el de flor petita, més recomanable ( Epilobium parviflorum)se'n pren una tassa i es comença a urinar. pel càncer de pròstata es combina amb arrels d'ortiga. L'Epilobium hirsutum de flor gran no és tant aconsellable.
Calèndula + gallium + achillea millefolium + ortiga combinació anticancerígena, sobretot en casos de úter.
Es recomana l'Achillea millefolium en casos de miomes, com a regulador hormonal per les dones.
Verbena (Verbena officinalis) la Plàcida la utilitza per fer ungüents, per al dolor, matxacades les flors amb una clara d'ou i aplicada sobre un cop desapareix el dolor.
Diu Pàmies també per a la sinusitits.
Mecè teixidor i Anna Maria Colomer d'Olot indiquen una cataplasma feta amb tres capes de tela de fil i dintre flors de verbena matxucades en una clara d'ou i tornar a tapar amb tres gasses de fil, que no toqui directament la planta al genoll, per extreure'n l'aigua.
Si la inflamació és deguda a un cop el líquid que s'elimina surt vermell, si l'aigua es forma degut al fregament del menisc, el líquid que s'elimina surt groc,i de la cataplasma aplicada sobre els sinus flueix un líquid marró.
Mecè teixidor i Anna Maria Colomer d'Olot refereixen a una planta que s'anomena Lepidium latifolium que desfà els càlculs del ronyó, ajuden a desfer-los fins que les pedres es pixen i surten com si fossin gelatina. També ajuden als còlics nefrítics. sempre es fan infusions de la planta fresca.
Pàmies parla de l'Aloe vera recepta del Padre Romano: cada dia mel + aloe + conyac pel càncer.
La Graviola també va molt bé pel càncer.
L'Hipericó per a la circulació, a alemanya ja no recepten antidepresius de síntesi, si no tot ho curen amb el pericó. També s'usa en casos d'incontinència urinària. Paulí fa tintura de flors de pericó per a la circulació.
Plàcida nombra l'espinacalç o Panicall ( Echinops ritro L.) es pren la tija i es xupa , també es pot xupar l'arrel i llavors les picades de qualsevol tipus no faran res. Un sr s'ho prenia per quan li picaven les medusses. Se'n fan emplastos de la part tendre que no té espines per a la irritació dels volquers dels nadons.
Bullida i aplicada per la mala olor dels peus, també es bull en vinagre per als peus actuant d'anti fúngic.
A més a més d’aquests temes hem pogut parlar de política, de reiki, entre moltes altres coses.
Bé ja heu vist que en aquestes intenses dues hores i mitja gairebé, no hem perdut el temps.
El colofó final l'he tingut quan he pogut abraçar a Paulí, com diu la Rosa que és el seu xaman, només una abraçda i m'han brotat unes sensacions fortíssimes, he plorat una bona estona i he buidat part de les angoixes que l'estrés diari em fa omplir el pap.
Ara aquesta hora després d'haver mig paït el que m'ha passat estic disposada a tornar-lo a omplir, aquesta vegada potser més poc a poc.
Donar mil gràcies a Josep Pàmies, per tot el que ens ha explicat i per donar a l'horta del cau de les Marietes un exemplar del Kalanchoe, abans esmentat, a Plàcida Vidal per a fer possible el somni de fer venir a Pàmies des d'on fos.
Cristina Viñas, Cau de les marietes
20:26 H dia 12/05/2013
