Us faig arribar un article publicat al nº 45 de "La Verna" la revista d'Espolla.
PREPARAR PLATS AMB PLANTES SALVATGES
De plantes comestibles n’hi ha per tot arreu, de gana no ens moriríem pas si ens quedessim algún dia perduts pel bosc, el que no tindríem potser a mà és l’oli per amanir o sal per donar gust, però de gana, gana no en passaríem. Bromes a part, us passaré unes receptes extretes del llibre -“Plantes sauvages comestibles” d’Alain Creton ed. Découverte Sequoia. 2013
Macarrons amb brócolis salvatges (Cardaria draba)
Un cop collides les flors del bróquil salvatge, recentment obertes o bé encara ponzellant, les ben rentem, les partim en dos troços i les fem coure al vapor durant 8 minuts. En una paella amb oli d’oliva verge, fem saltejar dues cebes tallades al llarg , alls i un cop rossejat, ajuntem el bròcoli, fem unes voltes. A part bullim els macarrons al dente i llavors ho saltegem tot junt a la paiella. De brócoli salvatge en trobem al camí vell d’anar a St. Climent.Fondue a la Malva (Malva sylvestris)
Fer sofregir dues cebes en oli d’oliva, afegir quatre grapats de fulles de malva fresques junt amb uns grans d’alls, un cop tot sofregit afegir un cul de brou de verdures i un raig de vi blanc, per completar la cocció. Un cop cuites pasar-ho pel passapurés, sal pebrar-ho al gust i afegir-hi el formatge per desfer. Ja tenim una fondue on hi podem xucar tot tipus de pa. Malves en creixen per tot arreu.Salsa de sempreviva (Helicrysum stoechas)
Fem sofregir 4 cebes en oli d’oliva, hi posem un vas de vi blanc, i un vas de brou de verdura, es fa coure a foc baix durant vint minuts. Es filtra i se n’ha d’obtenir almenys 200ml de caldo resultant. En un altre cassó prenem 200 ml de crema de llet o llet de soja concentrada, i ajuntem durant vint minuts a foc baix 100 grams de flors de sempreviva, un cop transcorregut aquest temps, tornem a escalfar el fumet de verdures i ajuntem a poc a poc i sense deixar de remenar la crema de llet, hi afegim un toc de cúrcuma. Aquesta salsa pot acompanyar el peix, la carn blanca, patates al forn… De sempreviva també n’hi ha al camí de Vilartolí, per exemple.Amanida variada
Per amanir hi podem barrejar tot tipus d’herbes silvestres, són perfectament comestibles i a més ens sorprendrà el gust i la quantitat de vitamines i antioxidants que porten: Pixallits (Taraxacum officinalis), l’enciam de bosc (Lactuca virosa), bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris), capolls de Colitxos (Silene vulgaris), fulles joves de cogumelles (Umbilicus rupestris), fulles de plantatge (Plantago cornopus, Plantago lanceolata), fulles tendres de fonoll (Foeniculum vulgare), flors i fulles de carrota salvatge (Daucus carota), fulles tiges i fulles de masteguera (Portulaca oleracea)… tot amanit amb un bon raig d’oli, hi podem afegir fruits secs, maduixes, suc de taronja, en fi tot allò que ens vingui de gust.I de postres:
Samares cruixents d’Ome ( Ulmus glabra)
En una paella prou ampla fem fondre 25 grams de mantega, hi posem dos grapats de samares (les llavors amb ales de l’om), quan comencen a prendre color, hi afegim sucre morè fins fer-lo cristalitzar. Les podem menjar acompanyades de compota de poma.Fruits d’estiu al serpollet (Thymus serpillum)
Prenem un meló i una xíndria sense pinyols, tallem la xíndria que prengui la forma d’un cistellet, la buidem fent boletes amb una cullereta, fem boles del meló. Fem escalfar vi negre i es fa flambejar dintre una olla cremant l’alcohol., un cop ben flamejat incorporem a l’olla 100g de sucre i un bon grapat de serpoll o farigola. Parar el foc i tapar l’olla fent una infusió amb el serpoll i el vi, deixar el vi dolç a la nevera i al moment de servir es posa el vi dintre el cistellet de xíndria amb les boles de meló i xíndria a dintre.
Cristina
Viñas, Espolla 7 de juliol de 2014
.jpg)