La bona amiga Mireia Mena, m'ha fet un regal inestimable, que ara mateix tinc a les mans; es tracta d'un llibre escrit per Cels Gomis i Mestre (Reus 1841- Barcelona 1915) “Botànica popular catalana. Edicions Sidillà. La Bisbal d'Empordà.Es tracta d'un llibre reblert de dites populars recollides d'arreu dels Païssos Catalans, relacionades amb les plantes. Com la cultura popular és tan rica, com us podeu imaginar és un llibre força gruixudet.
Us en faré un recull de les que m'han semblat més adients:
Sobre les males herbes i arbres bords:
-Cada
herba té la seva virtut
-Mala
herba prest s'arrela
-Renego
de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades (Volent dir d'algu
que no treballa si no és a cops de bastó)
-Llenya
de riu, ni brasa ni caliu
Sobre les esbargínies:
-Al
temps de les albergínies, cauen els cabells (Avinyonet de
Puigventós)
Sobre les oliveres:
-
D'olives i de glans tant en cullen els petits com els grans
(Figueres)
-Dona'm
picassa i el donaré oli (Roselló)
-Al
gener l'oli és a l'oliver (Navata)
-Neu
a les serres oli a les gerres
Sobre l'argelaga:
-Suau
com una argelaga. (Es diu de la persona de geni aspre)
Sobre el blat:
-Ser
blat de bona lluna. (Ser senzill)
-Any
de puces, any de blat
-Ser
més tonto que el pa de munició (Ho diuen a Figueres)
Sobre la canya:
-Quan
als canyars hi espiguen quasi totes les canyes, senyal que el pròxim
hivern serà molt fred
Sobre la carbassa:
-Per
sant Bernabé se sembra el carbasser (Navata)
Sobre el cep:
-
Perquè hi hagin força raïms, s'ha de plantar i podar la vinya en
lluna vella.
-Qui
treballa la vinya amb pocs jornals farà la verema amb poques semals
(Rosselló)
Sobre l'escarola:
-Cap
d'escarola (dient a qui té el cabell encrespat)
Sobre la figuera:
-Pesar
figues, fer figa, de més verdes en maduren…
N'hi ha per triar i remenar, consells, dites, rondalles, corrandes… Gràcies Mireia!!!
Cristina
Viñas, Espolla (Article publicat a la Verna N48 II època, St. Jaume de 2016. p.43)
