Us deixem uns escrits publicats a la revista d'Espolla "La Verna" publicats al llarg del 2011, 2012 i 2013, per a qui li pugui interessar
RECEPTES
DE L'ALBERA
L'Albera
és el nostre racó dels Pirineus, el que a cada estació ens dóna
tresors per gaudir-ne, podent utilitzar-los segons ens convingui.
Tot
seguit us presentaré una sèrie de receptes, molt senzilles
d'elaborar i que es poden fer servir usualment, ja que tenim la gran
sort de trobar la matèria primera ben a prop.
Vinagre
de maduixetes de bosc:
Posem
a macerar 150g de maduixetes de bosc, collides al peu de frondoses de
bosc humit al mes de juny, dintre de 1L de vinagre de vi d'Espolla
durant 15 dies en un lloc fresc. Per donar un toc diferent a les
amanides.
Oli
de ceps / ou de reig:
Posem
a macerar 100g de bolets dels abans descrits en 1L d'oli d'Espolla,
durant 40 dies, llavors filtrar. Els bolets macerats en oli es poden
aprofitar per guisar i aquest oli resultant quedarà molt aromàtic.
Anxoves
marinades amb frigola:
Dessalem lleugerament les anxoves les posem a marinar amb oli
d'Espolla, pebre, una pols d'all i un pols de farigola de l'Albera,
també un rajolí de vinagre, es posa un parell d'hores a la nevera
abans de menjar perquè es maridin els gustos.
Muscat
de
llipotes:
Es macera durant 15 dies 200 g de llipotes madures dintre 1 litre de
muscat d'Espolla, llavors es filtra i es pren com a digestiu, vi de
postre o bé per beure fresquet acompanyant el foie.
Melmelada
de baies de roser caní:
Es cullen les baies del roser silvestre (Rosa
canina),
ben vermelles a la tardor, es renten i es cobreixen d'aigua, es fa
bullir durant mitja hora. Ho passem pel colador xinès apretant bé
la pasta. El suc resultant el colem amb un colador fi i afegim sucre
en la proporció de 800g de sucre per litre de suc. L'envasem al buit
en potets petits. Ideal per acompanyar formatges.
Pa
de llavors de roella:
Al mes de juny les llavors de les roelles (Papaver
roheas)
ja han agafat el color negre tant característic. Prenem 1/2 Kg de
farina, un pèl d'aigua, 2 culleradetes de llevat desfet en aigua
tèbia i ho pastem un cop donem la forma desitjada espolvoregem a
sobre amb les llavors de les roelles i al forn fort durant mitja
hora.
Amanida
de crèixems i mastaguera:
El primer vora sempre de rierols nets (Nasturtium
officinale)
i la segona, també anomenada verdolaga (Portulaca
oleracea),en
els horts considerada com a mala herba. Es consumeixen les fulles
netes i amanides de forma tradicional.
Xampanyillo
de saüc:
Es prenen 3 flors de Saüc (Sambucus
nigra)
i es maceren en 1L d'aigua, 100g de sucre blanc o 150g de sucre morè
i el suc de 2 llimones, es deixa reposar durant 20 dies en un lloc
fresc, està apunt per beure ben fresquet quan té una punta de gas.
Gelat
de mores:
A l'agost collim mores i les bullim amb aigua fins que cobreixi,
passem pel xinès la pasta i afegim sucre fins conseguir una
melmelada espessa.
Llavors
afegim nata muntada al gust. La mescla es posa al congelador amb la
precaució de remenar cada mitja hora, d'aquesta manera aconseguim
fer el gelat més amoròs.
Caramels
de violeta:
collim les violetes (Viola odorata) al més de febrer, en un cassó
posem 100ml d'aigua per 100 g de sucre, quan el sucre ha agafat punt
de glaç, afegim unes gotes d'essència de violetes i després les
flors. Quan està près el sucre, separem les floretes per poder
tenir caramels a la mida que cadascun vulgui.
Disfruteu
de la natura
Cristina
Viñas
RECEPTES
DE L'ALBERA PART II
La
cuina Alt empordanesa té fama pels seus platillos, molts solen
incorporar algun condiment, provinent de plantes culinàries per
potenciar l'aroma del plat. Aquest gest potser inconscient, ja que la
recepta així ho requereix, però fa incorporar les plantes
medicinals dintre els nostres hàbits.
Estofat
de llentíes amb llaurer: aquesta
recepta tan tradicional i senzilla sempre hi va associat el llaurer,
sense aquest el nostre plat ja no seria el mateix, per facilitar les
digestions del llegum, té propietats carminatives.
Estofat
de faves i pèsols amb marduix, menta fresca i anís: Plat
molt conegut i tradicional, si us hi fixeu el marduix (Origanum
majorana)
és un ingredient que hi sol anar associat, aquesta és una planta
amb alt contingut amb flavones, actuant com a fitoestògens, evitant
els fogots de la menopausa. La combinació de les tres herbes
afavoreix les digestions.
Brunyolets
de saüc:
Al mes de juny quan està en plena floració , preparem una pasta per
l'arrebossat amb un ou, farina, llevat i un pessic de sal ben batut
per després agafar les inflorescències per la cua i mullar-les
dintre el preparat i fegir els brunyolets dintre un cassó amb oli
ben calent. Plat deliciòs que incorpora moltes sals minerals dintre
la dieta.
Sardines
amb escabetx:
salem, enfarinem
i fregim 1/2 de Kg de sardines obertes i sense espina, a part en una
cassola de terrissa posem un cul d'oli d'oliva d'espolla i amb el foc
baix rossegem dues cebes tallades fines, una cabessa d'all tallada
per la meitat, 2 carrotes a làmines, també 7 ginebrons (Juniperus
communis);
atenció no confondre amb el càdec, les glabres dels quals també
són comestibles, però tenen menor intensitat d'aromes, 7 aranyons
(Prunus
spinosa),
un brotet d'orenga, romaní i llorer que hem collit a muntanya,
afegim sal, pebre negre i coriandre en gra. Un cop potxades les
verdures amb les herbes afegim les sardines i un bon vas de vinagre
d'Espolla, es manté a foc baix durant 10 minuts. Abans de menjar cal
que es maceri fins l'endemà que ja estarà a punt. L'escabetx és
una manera de conservar durant dies els aliments.
Pizza
d'ortigues: Es
cull un quart de Kg d'ortiga fresca (Urtica
dioica),
sempre collint-la de repèl, per no estrigolar-se o bé amb guants.
Al arribar a casa les renten bé i anem per preparar la massa, amb
farina, aigua i un polsim de sal, amassem bé i disposem la massa ben
estirada a una plata de forn a sobre hi posarem les ortigues,
beixamel i un parell de grans d'all picats, formatge per sobre si ens
ve de gust i al forn ben fort fins que estigui la massa cuita. Les
ortigues són una font de ferro i minerals important.
Granadina:
Caldrà
collir tres o quatre magranes, encara que siguin bordes i exprèmer
el suc com si fossin taronges, s'hi barreja el suc d'una llimona.
S'hi afegeix 1/4 de litre d'aigua també 1/2 Kg de sucre i es deixa
espesseïr fins aconseguir un xarop concentrat. Quan es vulgui
preparar la beguda caldrà prendre aigua ben fresca i remenar-hi un
parell de cullerades per vas. Amb propietats astringents, per aturar
diarrees, fer fortes les genives, entre d'altres virtuts.
Xocolata
amb melissa: Desfem
una presa de xocolata negra dintre un cassó amb una cullerada de
mantega, un rajolí de llet, hi posem una pela de taronja i tres
brots de tarongil (Melissa
officinalis),
ens proporcionarà benestar i relaxació, a més de molt bon sabor.
Profiteroles
amb crema de marialluïsa: La
base és fer una crema catalana força clara i a més a més de
posar-hi la pela de llimona i el canó de canyella, també un bon
brot de marialluïsa (Lippia
tryphilla).
S'estén sobre les profiteroles o un tall de pa de pessic.
Bon
profit.... Cristina Viñas i Fernàndez
LES PLANTES MEDICINALS A
L'ALBERA
El massís de
l'Albera, el territori dins els Pirineus orientals que limita amb el
coll del Perthús fins la costa de la Marenda, amb les subunitats,
les serres de Verdera i de la Balmeta, conté nombrosos estrats
altimètrics, variacions edàfiques, característiques ambientals com
poden ser la proximitat marítima , etc. Tots aquests factors, entre
molts altres, donen com a resultat una biodiversitat molt rica amb
nombroses comunitats vegetals diferenciades.
Dintre aquestes
comunitats les que contenen major nombre de plantes medicinals poden
ser els alocars, alberedes, bardissars així com la vegetació
arvense, pròpia dels voltants de camps de secà.
Movent-nos dintre una
altimetria que passa des dels 100m sobre el nivell de mar fins a una
altitud d'uns 600metres aproximadament podrem trobar nombroses
plantes medicinals que podran servir per a preparar nombrosos remeis
casolans que ens podran prevenir i guarir molts mals comuns del dia a
dia.
És possible que
costi més poder trobar diversitat en plantes remeieres en les parts
més occidentals de l'Albera, quasi a tocar el mar, els prats de
tocar les fagedes, les suredes i dins les brolles d'estepes i brucs.
La major diversitat d'espècies vegetals en aquestes comunitats es
centra, bàsicament, en les gramínies que formen el seu estrat
herbaci.
Podrem doncs
preparar un xarop per a la tos amb plantes de l'Albera, si anem a
buscar les flors de la farigola (Thymus
vulgaris)el divendres Sant sota les
brolles de pi blanc; violetes (Viola
odorata), el salze blanc (Salix
alba), el saüc (Sambucus
nigra), i el plantatge (Plantago
sp.)vora les ribes de l'Orlina, boixac
silvestre (Calendula arvesis)
a peu de les vinyes en repòs hivernal, l'herba dels cantadors
(Sisymbrium officinale)
i la cua de guilla (Verbascum thapsus)
prop dels camíns al principi de l'estiu, el milfulles (Achillea
millefolium) als prats de muntanya.
Podrem preparar un
remei per a les genives inflamades amb el llentiscle (Pistacia
lentiscus), les ortigues (Urtica
sp.), les fulles tendres de les
romagueres (Rubus ulmifolius),
les maduixeres bordes (Potentilla
reptans) i el romaní (Rosmarinus
officinalis), també un bon guaridor de
berrugues amb la llet de les figues de les nombroses figueres que hi
ha entre vinyes, la saba de l'herba berruguera (Chelidonium
majus) i la llet de Teresa (Euphorbia
sp.) que es fa pels mals camins.
Un ungüent qüasi
miraculòs per a pell seca amb les flors i fulles de l'herba del
traïdor (Prunella vulgaris);
una pomada per a la circulació amb el xiprer (Cupressus
semprevirens), que envolta els conreus per tota la falda de l'Albera,
les fulles de la vinya de la varietat samsó, l'arç blanc (Crataegus
sp), la ruda (Ruta
graveolens) i l' les flors de
l'hipericó (Hypericum perforatum).
Xampús naturals al
peu dels rierols i còrrecs amb la sabonera (Saponaria
officinalis) i la falguera de pou
(Adiantum capillus-veneris),
també per a infeccions d'orina la bruguerola (Calluna
vulgaris) i la cua del cavall
(Equisetum arvense),
entre molts altres remeis que aquesta muntanya i les seves valls ens
pot oferir.
És important tenir
molt en compte que tot hàbitat natural té un equilibri molt
precari, llavors el millor és acudir a un herbolari de confiança
per que ens faciliti la matèria primera per poder-nos fabricar els
remeis, d'aquesta manera en les nostres passejades, sempre podrem
observar ben d'aprop i en tota la seva esplendor aquestes i altres
plantes que habiten al nostre costat, passant molt sovint
desapercebudes.
Cristina Viñas
Espolla a 20 de gener
de 2011
PLANTES D'AQUÍ, PLANTES D'ALLÀ...
En les darreres dàcades han entrat a
casa nostra preparats, càpsules, tintures, olis esssencials,
homeopatia, xarops, pomades,etc. A base de plantes medicinals. La
majoria d'elles són provinents de països llunyans, selvàtics,
desèrtics o amb climatologia diferent a la nostra. Són plantes amb
altes concentracions en principis actius, realment molt efectives.
No oblidem,però, que en el nostre
entorn més imediat disposem d'un ampli ventall de plantes per guarir
moltes dolències qüotidianes, amb una força sorprenent,
combinant-les i alternant-les amb aquestes plantes forànies, són
garantia d'èxit en un tractament, ja que evitem que l'organisme
s'acostumi sempre als mateixos medicaments fitoteràpics.
Tenim la gran sort, de disposar d'una
àmplia diversitat de plantes remeieres ben a prop que contenen
principis actius igualment molt potents, en posarem uns quants
exemples:
Usem l'harpagofito, planta
provinent de Sud Àfrica que es cria en zones semidesèrtiques i té
una clara acció antiinflamatòria, analgèsica i antirreumàtica,
sempre es recomana evitar en casos d'úlceres d'estòmac. Una
combinació antiinflamatòria i contra el dolor la trobem ben a prop
amb la camamilla (Matricaria recutita), amb l'hipericó
(Hiperycum perforatum), la Verbena (Verbena officinalis)
i la matricaria (Tanacetum parthenium). Podem fer fregues amb
hipericó i la Verbena i prendre infusions de camamilla i matricaria
contra el dolor, per citar alguns exemples de plantes de la riba
mediterrània que van bé contra el dolor.
L'Echinacea originària de
Nord-Amèrica és un potent inmuno estimulador, que potencia les
defenses naturals del propi organisme d'una forma espectacular. No
es recomana superar els 9 dies de tractament amb aquesta planta.
Plantes que tenim properes i que poden funcionar de forma similar o
bé potenciar l'acció de la planta forània abans esmentada són:
la farigola, desinfectant, antibiòtica, l'all, tenir en compte que
és hipotensora, la caputxina, planta provinent del Perú, però
molt present en els nostres horts, ben aclimatada aquí, actua com
a antibiòtic i expectorant en casos de bronquitis.
L'Estevia planta provinent de
centre i sud Amèrica, té un poder endolcidor de fins a 300 vegades
més que el sucre de canya, amb la virtut de controlar la diabetis
tipus 2, ja que fa que el pàncrees segregui i torni a regular la
insulina. Cal només prendre'n 3 fulles fresques dos cops al dia o
bé una tassa d'infusió amb una culleradeta de fulla seca dos cops
al dia.
Ben a prop però, sempre tenim la
sàlvia (Salvia officinalis) i les beines de mongeta d'esclovellar
que preses amb infusió millora i controlen els nivells de sucre a
la sang.
Es constata així que la natura mai
deixa cap regió desprotegida sense els remeis més bàsics per poder
guarir els mals que poden fer presència al llarg de la vida. En tots
els marges hi ha una petita farmàcia.
Salut!!!!!!
Cristina Viñas, fitoterapeuta.
Espolla, a 30 de desembre de 2012
.jpg){kind=link}