CONSELLS PER A NADONS

EL NADÓ TÉ LA PELL ATÒPICA.
Usualment sol anar acompanyat d'altres factors que poden tenir un origen genètic com poden ser l'asma, al.lèrgies, etc.
Es caracteritza per la formació de ronxes vermelloses, que solen picar presentant un aspecte de sequetat, preferiblement apareix en els plegs, la cara, o qualsevol altra part del cos.
Es solen combinar periodes de major bonança amb altres on la pell presenta aquesta simptomatologia de forma molt acusada. La major part dels casos es resolen abans dels 12 anys de vida, però mentre dura pot encarir molt el cost de la llar amb productes farmacèutics especialitzats entre d'altres.
Us donaré una recepta que us pot anar molt bé per poder aconseguir un sabó natural que no danyi la pell, molt fàcil de fer i que es podrà usar si és necessari a diari.
Es recomana no usar roba de llana o similar, és important evitar focus d'aire calent i l'aigua del bany ha de ser tèbia, mai calenta, ja que pot agreujar la simptomatologia.

SABÓ PER A PELLS ATÒPIQUES
0,75L d'aigua destilada
1 grapat de fulles i flors de sabonera (Saponaria officinalis flos)
1 grapat de grana de llinet (Linum utisatissimum llavor )
1 grapat de flocs de civada
1 grapat de flors d'espígol 
 S'escalfa l'aigua, s'hi aboquen els ingredients, quan s'ha refredat es cola la part que utilitzarem pel bany o dutxa d'aquell dia i la resta es deixa macerant, fins quan s'hagi d'utilitzar. Dura fins a una setmana si és estiu a la nevera i fins a dues a l'hivern.

CREMA PER A DESPRÉS DEL BANY
Les pells atòpiques necessiten hidratar-se constantment, és senzill preparar un body-milk que ens servirà per reduir la picor, alhora que hidrata la pell. Pelem dues penques d'àloe (Aloe vera, Aloe saponaria...) de forma que no quedi ni pell ni làtex. Les passem per la picadora, i al resultat li afegim 1/4 d'oli d'oliva verge o d'ametlles dolces.


CRISTINA VIÑAS, Fitoterapeuta 

fotos del Cau de les Marietes

 Preparats que fem i que ensenyem a fer, l'ungüent de la Padrina 

per a panallons, ferides, clivelles, eccemes...

Preparant un gel d'àloe, tots els assistents se'n van poder emportar una mostra

Vista d'un parterre de l'Horta d'en Moner. El Cau de les Marietes. Vilabertran

PRESENTACIÓ 

 

CAU DE LES MARIETES

El Cau de les Marietes és una associació que neix el dia de la candelera de l'any 2002, té com a objectiu potenciar, ensenyar, divulgar l'ús de les plantes medicinals i els remeis casolans.

Disposem d'una horta reconvertida en petit jardí botànic amb més de dues-centes plantes remeieres a Vilabertran, al paratge anomenat l'Horta d'en Moner, allà fem visites guiades, tallers, conferències, casals d'estiu...

Els nostres tallers els fem seguint les estacions de l'any, ja que la natura és molt sàvia i a cada estació ens dóna els remeis que necessitem

MESOS DE DESEMBRE, GENER I FEBRER:

OLI DE LA PADRINA:Ungüent tradicional a base de plantes i oli d'oliva d'Espolla per a curar clivelles i ferides, entra d'altres

MESOS DE FEBRER, MARÇ:

XAROP PER A LA TOS: tradicional xarop per a combatre la tos seca i a l'hora calmar-la

BÀLSAM PER A LA RESPIRACIÓ: Ungüent per poder alleugir els problemes d'asma alèrgic i congestió catarral

TREMENTINA: Ensenyar la recepta de l'ungüent de trementina per a llagues, torçadures, etc

MESOS DE MARÇ, ABRIL, MAIG

VI MEDICINAL PER L'ATONIA: Macerat apte per a combatre la manca de tó, astenia primaveral i també per a transtorns de la menopausa

PREPARAR EL XAMPANYILLO DE SAÜC:recepta tradicional d'un xampany molt fi que ens sorprendrà

MES DE JUNY

PREPARAR L'OLI DE COP: es proposa de fer una sortida pels voltants d'Espolla per collir l'hipericó i preparar-lo

FEM LA RATAFIA : amb les plantes i fruites que tenim a l'abast podem preparar una fòrmula especial 

MESOS DE MAIG, JUNY, JULIOL, AGOST, SETEMBRE

XAMPÚ A BASE DE PLANTES: Un sabó indicat per a pells atòpiques

SABÓ A BASE DE GLICERINA I OLI D'OLIVA: Com podem fer un sabó natural des de casa

GEL D'ALOE: Seguint una recepta de la illa de la Palma per a cremades solars, aftersun i com a crema hidratant pel cos

ALCOHOL DE VITAMINES: Seguint una recepta tradicional podem fer un alcohol per fer fregues en cas de cames cansades, dolor a les articulacions, etc.

MESOS DE SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEMBRE:

CREMA PER A LES VARIUS I LA CIRCULACIÓ: Per a alleujar les cames cansades, desinflamar i millorar l'estat de les venes varicoses

CREMA PER A LA CARA I LA CUPEROSI: per evitar l'aparició de les venetes vermelles a la cara i al cos i preparar la pell de cares a la fred.

Es poden fer receptes a petició, també organitzar conferències sobre monogràfics de plantes medicinals i/o altres dolències.

Anem aquí i allà portant els nostres remeis.

En breu inaugurarem un local per què puguis venir a fer els teus remeis a ESPOLLA

CONTACTAN'S: cvinyasf@gmail.com

artícles publicats a la revista Verna d'Espolla

Us deixem uns escrits publicats a la revista d'Espolla "La Verna" publicats al llarg del 2011, 2012 i 2013, per a qui li pugui interessar

RECEPTES DE L'ALBERA

L'Albera és el nostre racó dels Pirineus, el que a cada estació ens dóna tresors per gaudir-ne, podent utilitzar-los segons ens convingui.

Tot seguit us presentaré una sèrie de receptes, molt senzilles d'elaborar i que es poden fer servir usualment, ja que tenim la gran sort de trobar la matèria primera ben a prop.

Vinagre de maduixetes de bosc: Posem a macerar 150g de maduixetes de bosc, collides al peu de frondoses de bosc humit al mes de juny, dintre de 1L de vinagre de vi d'Espolla durant 15 dies en un lloc fresc. Per donar un toc diferent a les amanides.

Oli de ceps / ou de reig: Posem a macerar 100g de bolets dels abans descrits en 1L d'oli d'Espolla, durant 40 dies, llavors filtrar. Els bolets macerats en oli es poden aprofitar per guisar i aquest oli resultant quedarà molt aromàtic.

Anxoves marinades amb frigola: Dessalem lleugerament les anxoves les posem a marinar amb oli d'Espolla, pebre, una pols d'all i un pols de farigola de l'Albera, també un rajolí de vinagre, es posa un parell d'hores a la nevera abans de menjar perquè es maridin els gustos.

Muscat de llipotes: Es macera durant 15 dies 200 g de llipotes madures dintre 1 litre de muscat d'Espolla, llavors es filtra i es pren com a digestiu, vi de postre o bé per beure fresquet acompanyant el foie.

Melmelada de baies de roser caní: Es cullen les baies del roser silvestre (Rosa canina), ben vermelles a la tardor, es renten i es cobreixen d'aigua, es fa bullir durant mitja hora. Ho passem pel colador xinès apretant bé la pasta. El suc resultant el colem amb un colador fi i afegim sucre en la proporció de 800g de sucre per litre de suc. L'envasem al buit en potets petits. Ideal per acompanyar formatges.

Pa de llavors de roella: Al mes de juny les llavors de les roelles (Papaver roheas) ja han agafat el color negre tant característic. Prenem 1/2 Kg de farina, un pèl d'aigua, 2 culleradetes de llevat desfet en aigua tèbia i ho pastem un cop donem la forma desitjada espolvoregem a sobre amb les llavors de les roelles i al forn fort durant mitja hora.

Amanida de crèixems i mastaguera: El primer vora sempre de rierols nets (Nasturtium officinale) i la segona, també anomenada verdolaga (Portulaca oleracea),en els horts considerada com a mala herba. Es consumeixen les fulles netes i amanides de forma tradicional.

Xampanyillo de saüc: Es prenen 3 flors de Saüc (Sambucus nigra) i es maceren en 1L d'aigua, 100g de sucre blanc o 150g de sucre morè i el suc de 2 llimones, es deixa reposar durant 20 dies en un lloc fresc, està apunt per beure ben fresquet quan té una punta de gas.

Gelat de mores: A l'agost collim mores i les bullim amb aigua fins que cobreixi, passem pel xinès la pasta i afegim sucre fins conseguir una melmelada espessa.

Llavors afegim nata muntada al gust. La mescla es posa al congelador amb la precaució de remenar cada mitja hora, d'aquesta manera aconseguim fer el gelat més amoròs.

Caramels de violeta: collim les violetes (Viola odorata) al més de febrer, en un cassó posem 100ml d'aigua per 100 g de sucre, quan el sucre ha agafat punt de glaç, afegim unes gotes d'essència de violetes i després les flors. Quan està près el sucre, separem les floretes per poder tenir caramels a la mida que cadascun vulgui.

Disfruteu de la natura

Cristina Viñas

RECEPTES DE L'ALBERA PART II

La cuina Alt empordanesa té fama pels seus platillos, molts solen incorporar algun condiment, provinent de plantes culinàries per potenciar l'aroma del plat. Aquest gest potser inconscient, ja que la recepta així ho requereix, però fa incorporar les plantes medicinals dintre els nostres hàbits.

Estofat de llentíes amb llaurer: aquesta recepta tan tradicional i senzilla sempre hi va associat el llaurer, sense aquest el nostre plat ja no seria el mateix, per facilitar les digestions del llegum, té propietats carminatives.

Estofat de faves i pèsols amb marduix, menta fresca i anís: Plat molt conegut i tradicional, si us hi fixeu el marduix (Origanum majorana) és un ingredient que hi sol anar associat, aquesta és una planta amb alt contingut amb flavones, actuant com a fitoestògens, evitant els fogots de la menopausa. La combinació de les tres herbes afavoreix les digestions.

Brunyolets de saüc: Al mes de juny quan està en plena floració , preparem una pasta per l'arrebossat amb un ou, farina, llevat i un pessic de sal ben batut per després agafar les inflorescències per la cua i mullar-les dintre el preparat i fegir els brunyolets dintre un cassó amb oli ben calent. Plat deliciòs que incorpora moltes sals minerals dintre la dieta.

Sardines amb escabetx: salem, enfarinem i fregim 1/2 de Kg de sardines obertes i sense espina, a part en una cassola de terrissa posem un cul d'oli d'oliva d'espolla i amb el foc baix rossegem dues cebes tallades fines, una cabessa d'all tallada per la meitat, 2 carrotes a làmines, també 7 ginebrons (Juniperus communis); atenció no confondre amb el càdec, les glabres dels quals també són comestibles, però tenen menor intensitat d'aromes, 7 aranyons (Prunus spinosa), un brotet d'orenga, romaní i llorer que hem collit a muntanya, afegim sal, pebre negre i coriandre en gra. Un cop potxades les verdures amb les herbes afegim les sardines i un bon vas de vinagre d'Espolla, es manté a foc baix durant 10 minuts. Abans de menjar cal que es maceri fins l'endemà que ja estarà a punt. L'escabetx és una manera de conservar durant dies els aliments.

Pizza d'ortigues: Es cull un quart de Kg d'ortiga fresca (Urtica dioica), sempre collint-la de repèl, per no estrigolar-se o bé amb guants. Al arribar a casa les renten bé i anem per preparar la massa, amb farina, aigua i un polsim de sal, amassem bé i disposem la massa ben estirada a una plata de forn a sobre hi posarem les ortigues, beixamel i un parell de grans d'all picats, formatge per sobre si ens ve de gust i al forn ben fort fins que estigui la massa cuita. Les ortigues són una font de ferro i minerals important.

Granadina: Caldrà collir tres o quatre magranes, encara que siguin bordes i exprèmer el suc com si fossin taronges, s'hi barreja el suc d'una llimona. S'hi afegeix 1/4 de litre d'aigua també 1/2 Kg de sucre i es deixa espesseïr fins aconseguir un xarop concentrat. Quan es vulgui preparar la beguda caldrà prendre aigua ben fresca i remenar-hi un parell de cullerades per vas. Amb propietats astringents, per aturar diarrees, fer fortes les genives, entre d'altres virtuts.

Xocolata amb melissa: Desfem una presa de xocolata negra dintre un cassó amb una cullerada de mantega, un rajolí de llet, hi posem una pela de taronja i tres brots de tarongil (Melissa officinalis), ens proporcionarà benestar i relaxació, a més de molt bon sabor.

Profiteroles amb crema de marialluïsa: La base és fer una crema catalana força clara i a més a més de posar-hi la pela de llimona i el canó de canyella, també un bon brot de marialluïsa (Lippia tryphilla). S'estén sobre les profiteroles o un tall de pa de pessic.

Bon profit.... Cristina Viñas i Fernàndez

LES PLANTES MEDICINALS A L'ALBERA

El massís de l'Albera, el territori dins els Pirineus orientals que limita amb el coll del Perthús fins la costa de la Marenda, amb les subunitats, les serres de Verdera i de la Balmeta, conté nombrosos estrats altimètrics, variacions edàfiques, característiques ambientals com poden ser la proximitat marítima , etc. Tots aquests factors, entre molts altres, donen com a resultat una biodiversitat molt rica amb nombroses comunitats vegetals diferenciades.

Dintre aquestes comunitats les que contenen major nombre de plantes medicinals poden ser els alocars, alberedes, bardissars així com la vegetació arvense, pròpia dels voltants de camps de secà.

Movent-nos dintre una altimetria que passa des dels 100m sobre el nivell de mar fins a una altitud d'uns 600metres aproximadament podrem trobar nombroses plantes medicinals que podran servir per a preparar nombrosos remeis casolans que ens podran prevenir i guarir molts mals comuns del dia a dia.

És possible que costi més poder trobar diversitat en plantes remeieres en les parts més occidentals de l'Albera, quasi a tocar el mar, els prats de tocar les fagedes, les suredes i dins les brolles d'estepes i brucs. La major diversitat d'espècies vegetals en aquestes comunitats es centra, bàsicament, en les gramínies que formen el seu estrat herbaci.

Podrem doncs preparar un xarop per a la tos amb plantes de l'Albera, si anem a buscar les flors de la farigola (Thymus vulgaris)el divendres Sant sota les brolles de pi blanc; violetes (Viola odorata), el salze blanc (Salix alba), el saüc (Sambucus nigra), i el plantatge (Plantago sp.)vora les ribes de l'Orlina, boixac silvestre (Calendula arvesis) a peu de les vinyes en repòs hivernal, l'herba dels cantadors (Sisymbrium officinale) i la cua de guilla (Verbascum thapsus) prop dels camíns al principi de l'estiu, el milfulles (Achillea millefolium) als prats de muntanya.

Podrem preparar un remei per a les genives inflamades amb el llentiscle (Pistacia lentiscus), les ortigues (Urtica sp.), les fulles tendres de les romagueres (Rubus ulmifolius), les maduixeres bordes (Potentilla reptans) i el romaní (Rosmarinus officinalis), també un bon guaridor de berrugues amb la llet de les figues de les nombroses figueres que hi ha entre vinyes, la saba de l'herba berruguera (Chelidonium majus) i la llet de Teresa (Euphorbia sp.) que es fa pels mals camins.

Un ungüent qüasi miraculòs per a pell seca amb les flors i fulles de l'herba del traïdor (Prunella vulgaris); una pomada per a la circulació amb el xiprer (Cupressus semprevirens), que envolta els conreus per tota la falda de l'Albera, les fulles de la vinya de la varietat samsó, l'arç blanc (Crataegus sp), la ruda (Ruta graveolens) i l' les flors de l'hipericó (Hypericum perforatum).

Xampús naturals al peu dels rierols i còrrecs amb la sabonera (Saponaria officinalis) i la falguera de pou (Adiantum capillus-veneris), també per a infeccions d'orina la bruguerola (Calluna vulgaris) i la cua del cavall (Equisetum arvense), entre molts altres remeis que aquesta muntanya i les seves valls ens pot oferir.

És important tenir molt en compte que tot hàbitat natural té un equilibri molt precari, llavors el millor és acudir a un herbolari de confiança per que ens faciliti la matèria primera per poder-nos fabricar els remeis, d'aquesta manera en les nostres passejades, sempre podrem observar ben d'aprop i en tota la seva esplendor aquestes i altres plantes que habiten al nostre costat, passant molt sovint desapercebudes.

Cristina Viñas

Espolla a 20 de gener de 2011

PLANTES D'AQUÍ, PLANTES D'ALLÀ...

En les darreres dàcades han entrat a casa nostra preparats, càpsules, tintures, olis esssencials, homeopatia, xarops, pomades,etc. A base de plantes medicinals. La majoria d'elles són provinents de països llunyans, selvàtics, desèrtics o amb climatologia diferent a la nostra. Són plantes amb altes concentracions en principis actius, realment molt efectives.

No oblidem,però, que en el nostre entorn més imediat disposem d'un ampli ventall de plantes per guarir moltes dolències qüotidianes, amb una força sorprenent, combinant-les i alternant-les amb aquestes plantes forànies, són garantia d'èxit en un tractament, ja que evitem que l'organisme s'acostumi sempre als mateixos medicaments fitoteràpics.

Tenim la gran sort, de disposar d'una àmplia diversitat de plantes remeieres ben a prop que contenen principis actius igualment molt potents, en posarem uns quants exemples:

• Usem l'harpagofito, planta provinent de Sud Àfrica que es cria en zones semidesèrtiques i té una clara acció antiinflamatòria, analgèsica i antirreumàtica, sempre es recomana evitar en casos d'úlceres d'estòmac. Una combinació antiinflamatòria i contra el dolor la trobem ben a prop amb la camamilla (Matricaria recutita), amb l'hipericó (Hiperycum perforatum), la Verbena (Verbena officinalis) i la matricaria (Tanacetum parthenium). Podem fer fregues amb hipericó i la Verbena i prendre infusions de camamilla i matricaria contra el dolor, per citar alguns exemples de plantes de la riba mediterrània que van bé contra el dolor.
• L'Echinacea originària de Nord-Amèrica és un potent inmuno estimulador, que potencia les defenses naturals del propi organisme d'una forma espectacular. No es recomana superar els 9 dies de tractament amb aquesta planta. Plantes que tenim properes i que poden funcionar de forma similar o bé potenciar l'acció de la planta forània abans esmentada són: la farigola, desinfectant, antibiòtica, l'all, tenir en compte que és hipotensora, la caputxina, planta provinent del Perú, però molt present en els nostres horts, ben aclimatada aquí, actua com a antibiòtic i expectorant en casos de bronquitis.
• L'Estevia planta provinent de centre i sud Amèrica, té un poder endolcidor de fins a 300 vegades més que el sucre de canya, amb la virtut de controlar la diabetis tipus 2, ja que fa que el pàncrees segregui i torni a regular la insulina. Cal només prendre'n 3 fulles fresques dos cops al dia o bé una tassa d'infusió amb una culleradeta de fulla seca dos cops al dia.

Ben a prop però, sempre tenim la sàlvia (Salvia officinalis) i les beines de mongeta d'esclovellar que preses amb infusió millora i controlen els nivells de sucre a la sang.

Es constata així que la natura mai deixa cap regió desprotegida sense els remeis més bàsics per poder guarir els mals que poden fer presència al llarg de la vida. En tots els marges hi ha una petita farmàcia.

Salut!!!!!!

Cristina Viñas, fitoterapeuta.

Espolla, a 30 de desembre de 2012